Vespa i Rock'n'Roll!
Vespa i Rock'n'roll!
LLàstima que al pujar el vídeo al Youtube perdi força la qualitat de imatge. Havia quedat bastant bé per ser un novato. Que hi farem....! Ens haurem de comprar una videocàmara com cal!
Vespa i Rock'n'Roll!
Vam sortir de Barcelona a mig matí en direcció a l'Empordà, on teníem un dinar familiar. Vam aprofitar per fer la ruta que tant ens agrada. Mai em cansaré de dir que el tram de Caldes a Cassà és dels millors trams per fer amb moto, sense oblidar la costa del Maresme. Una vegada passat Girona es comença a notar el cansament, però dues paradetes per omplir el dipòsit i estirar les cames ens salven. En 3 hores arribem a destir. Aperitiu, dinar en un bon restaurant i més Mosca!
A les 17:00h teníem fixada l'hora de sortida cap a la Cerdanya. Des de l'Empordà hi ha dues opcions. O bé passar per Catalunya (Banyoles-Olot-Ripoll-Collada de Toses), o bé per la Catalunya Nord (Jonquera-Thur-Prades-Montlluís). Vam triar aquesta segona opció. Era la de més quilòmetres, però també la de menys durada i, sobretot, la més segura. Fer la Collada de Tosses al vespre podría ser una mica perillós. A més a més, els núvols amenaçadors es concentraven al vesant sud del Pirineu. Evidentment, no es veia la vessant nord, però les prediccions de meteocat.com (altament recomanable) van ser encertades i vam tenir un bon temps a la part francesa.
Doncs bé, el primer fet a remarcar va ser l'impressionant accident d'un camió en una rotonda prop de la Jonquera. Camions, i més camions es concentraven a la Jonquera. Gasolineres, i més gasolineres. Supermercats, i més supermercats. I sobretot, francesos. Espectacular el número de francesos que baixen de França expressament a comprar a la Jonquera i sobretot al que vam anomenar la Andorra-la Vella catalana, el Perthus. Si no hi heu estat...doncs no hi aneu. I menys, amb cotxe. Munió de gent, cotxes, carrets de compra, el caos concentrat en un carrer de 200 metres, de tot! No es podia avançar ni amb moto!
Passat el caos, i ja en territori francès, baixem tot el que havíem pujat. Són els primers moments de la Mosca per França. Evidentment, portem un mapa imprès de Google Maps (altra pàgina imprescindible per sortir a fer qualsevol ruta desconeguda) però no especificava gaire les poblacions on teníem que passar. Moltes vegades t'havies de guiar per la intuició ja que no està molt ben senyalitzat. Això, o potser erem nosaltres que no teníem ni idea de francès?
Prop de Thur ens vam trobar la sorpresa de la jornada i que podeu veure en les imatges. Ens vam topar amb una scooter-run. 60-70 vespes, sense exagerar, que es trobaven concentrades a Perpignan feien les seva sortida. Els vam acompanyar durant uns quilòmetres fins i tot ens vam desviar de la nostra ruta. Ens hagués agradat continuar, però el rellotge manava.
Després de la scooter-run, a Bouleternère, la Mosca demanava uns litres de cervesa. Vam parar en una gasolinera d'aquestes on no hi ha personal, on tot va a través de targeta de crèdit. Cap de les meves tres targetes va funcionar. Per sort, la targeta de la Miss Black, la segona, perquè la primera tampoc va funcionar, ens va salvar pels pèls, ja que el dipòsit estava buit buit. Tot i això, arribats de vacances vam comprovar que ens van cobrar primer 70 eur i després 7 eur. Evidentment, 70 eur de gasolina no cap en una Vespa. Vaja, ni Vespa, ni Harley, ni BMW. Per sort, es va poder retornar el càrrec sense més conseqüències.
Una vegada passat Prades, comença el tram més divertit del dia. Puja el Pirineu. La carretera canvia totalment. Fa pujada i més pujada. Ens endinsem per una vall i miràvem cap adalt, on havíem d'arribar i ho veiem tot negre. Molt negre. Convençuts que en el cim estava plovent.
Torna el cansament. Portem 3 hores sobre la moto (més les 3 d'aquest matí) i gairebé sense posar peu a terra. Fem una parada de 10 minuts a Vilafranca del Conflent, poble emmurellat molt bonic. Ens agradaria haver visitat el poble, però només ens donava temps per fer quatre fotos a les muralles a la vora del riu.
Semblava que el cel s'anava aclarint, però la foscor ja anava venint. Eren aproximadament les 8 del vespre quan estàvem en plena ascensió. Corbes i més corbes. De tercera a segona, de tercera a segona. La fi mai arribava. Esgotats. La Mosca encara més esgotada, tot i que va mantenir el tipus i es va comportar de puta mare després de tot el tute.
No he parlat del trànsit perquè bàsicament no hi havia. Només ens creuàvem amb furgonetes i caravanes que ens pitaven i ens donaven ànims en arribar. I és que els necesitàvem, perquè anar 20-40 km/h el camí es feia interminable.
Ja veia la fi quan arribem a Montlluís. Sabia exactament els quilòmetres que falten per arribar a la nostra destinació. Eren les 20:30h. i feia molt de fred. Només es percevia la llum si miraves cap a Andorra. El sol havia desaparegut. Però després de tantes hores sobre la Mosca, que són uns minuts més?
L'hora d'arribada estava prevista a les 21:00h. I així va ser. Va ser arribar al poble, girar la clau piaggio i escoltar el campanar tocant les nou. Repte aconseguit! 7 hores sobre una Vespa px125 no es fa cada dia i s'ha de celebrar obrint una cerveseta que sap a glòria. La cervesa va ser beguda de peu ja que el meu cul era un poema. Quin dolor! Brutal!
La següent entrada anirà sobre la setmana que ha passat la Mosca per la Cerdanya.
