La Mosca per l'Alt Empordà (2)

Aquesta segona jornada la Mosca va visitar tot el Cap de Creus i de baixada, ja a la tarda, cap a Barcelona, va fer una variant passant per Calonge i Sant Feliu de Guixols.

Pel mati, després d'haver esmorzat, la Vespa i un servidor tenen un destí: el Cap de Creus. El Parc Natural del Cap de Creus es troba a la part més al nord-est de Catalunya. A continuació us adjunto el mapa de la ruta que vaig seguir.

Vaig començar per la població de Roses, on vaig anar de punta a punta del poble. Més tard vaig sortir, i vaig pujar el port direcció Cadaqués. La vegetació és bàsicament de matolls. Pocs arbres hi ha en tot el parc. La famosa Tramuntana? O el terreny que és tot de pedra? No ho sé. No sóc pas biòleg. Abans d'arribar a Cadaqués vaig desviar-me per una carretera secundaria per arribar fins a una base militar on ja et prohibeixen el pas. Vaig estar dubtant, en si continuar o no, i al final vaig fer mitja volta i vaig baixar cap a Cadaqués.

Una vegada arribats a Cadaqués, em va sorprendre la gentada que hi havia. Potser era perquè era diumenge, potser perquè era ple més de juliol o bé la combinació de les dues coses. M'ho esperava més tranquil, però vaig trobar la tranquil·litat a Port Lligat, on es troba la casa Dalí.

Més tard, vaig agafar la carretera que va cap el Cap de Creus.

La ruta continuava fins acabar a Llançà. Puja altre vegada el port, i canvia de direcció, per començar a fer una baixada molt maca amb una carretera estreta on enmig del no res es trobaven petits camps de vinyes. La fi arriba a Llançà que sobre el mapa es veu molt pròxim, però deu ni do si està lluny.

Sobre les 4 de la tarda aproximadament vaig començar el viatge de tornada cap a Barcelona. La improvització em va acabar matant. Vaig decidir canviar el trajecte, i una vegada arribats a la Bisbal, vaig decidir anar cap a la costa. Carretera d'infinites corbes es fins arribar a Calonge i més tard Sant Feliu. Amb el cel amenaçant pluja, haig de triar entre fer les corbes de Tossa o bé tornar a tirar cap a l'interior, cap a Llagostera i Caldes de Malavella. Vaig decidir tirar cap a Llagostera amb la sorpresa que vaig acabar fent uns quilòmetres per autovia, cosa que no m'agrada gens. Vaig tornar a agafar la ruta principal: N-II i cap a Barcelona. Dubtava si havia pres la decisió correcte. Ara que estic a casa, i mirant el google maps, les dues opcions comportaven la mateixa durada. I dic durada, perquè el tram final, la costa del maresme, se'm va fer etern. Quin dolor d'esquena...de cul...d'esquena...de braços...! 4 hores seguides sobre la moto sense gairebé parar i amb els quilòmetres acomulats del matí. A més a més, tots els domingueros (com si jo no ho sigués!) tornant a casa després d'un dia de platja. Mai més torno a improvitzar una ruta. Google maps s'ha de visitar més sovint! "És el futuro" com diu algú.

I fins aquí la sortida de cap de setmana. Aquesta ha estat un escalfament per la següent sortida a lo grande: La Vespa per la Cerdanya!

La Mosca per l'Alt Empordà (1)

Aquesta vegada la Mosca ha passat un cap de setmana a l'Alt Empordà, visitant poblacions com Figueres, Roses, Cadaqués, Llança i arribant fins el mateix Cap de Creus.

A les 9:00 d'un dissabte sortia cap a l'Empordà. M'esperaven 146 kilòmetres segons la ruta que havia planejat. La duració? No vaig planejar-me cap hora d'arribada. Sabia que el trajecte, tot per carreteres comarcals i nacionals (recordeu que a la Mosca no li agraden ni les autopistes ni les autovies), es podria fer en 3 hores i 30 minuts o 4 hores.

El dia acompanyava. Va començar la jornada amb núvols, però a mesura que feia la bonica costa del Maresme (ull! No és conya! És maca!), començava a sortir el sol. Passat Pineda, continuu la nacional direcció Girona. Deixo la costa. Arribo fins a Caldes de Malavella, poble conegut també per ser la seu de Vichy Catalan. Aquí faig una parada de 30 minuts per esmorzar al bar de la Plaça de la Vila. Un entrepà de llom, cerveceta, l'AS i una tapa d'amanida espectacular! Igual que Barcelona ciutat!

Continuu la meva ruta, passant per Cassà i passant per l'est de Girona. El pitjor tram és des de Girona a Figueres. Uns 30 km per la N-II. Aborridot que diria en Tomàs Molina i amb forces cotxes. Finalment arribo a Figueres, poble on mai abans havia visitat. La Mosca i un servidor visitem el Museu Dalí. Fins aquí el trajecte fins arribar a l'Alt Empordà. Han estat 4 hores (esmorzar inclòs) i un dipòsit sencer.

Per la tarda vaig decidir fer una ruta per la part Nord dels Aiguamolls de l'Empordà. Perquè us feu una idea, la part superior es troba dins un triangle format per les poblacions de Marzà, Roses i Castelló d'Empúries. Aquest últim poble és espectacular. Potser el més maco de tota la comarca. Adalt teniu una foto del safareig de Castelló a la sortida/entrada del poble. A continuació us adjunto un vídeo amb la música d'Alela Diane perquè us feu a la idea el paisatge dels aiguamolls. Carretera estreta, camps i més camps, masies i bestiar.

Demà us explicaré la visita al Cap de Creus i la tornada cap a Barcelona.

La Mosca a l'Alt Empordà!

Aquest cap de setmana la Mosca visitarà l'Alt Empordà. Visites a Cap de Creus, Figueres, Cadaqués,...