Sortim de Castelló de la Plana puntuals com sempre, a les vuit del matí. Aviat arribem a Benicàssim, on ens fa recordar alguna edició passada del Fib, i ja fem la primera aturada. Hem de repostar. Agafem la Nacional 340 i cap amunt. Arribem a Benicarló i decideixo trucar al prim_allstar. Segur que està dormint. Bé, està dormint i a més no es troba a Benicarló, sinó a Navarra. Continuem el viatge, i a mesura que arribem a Catalunya i amb el migdia el tràfic va augmentant i la nacional 340 passa a ser una autopista a 340 kilòmetres per hora. Un infern. Una hora de trajecte patint per la integritat física. La Mosca tota l'estona anant a 90 i tots els cotxes passant a 120 i 130 pel costat. Hi havia cotxes que deixaven marge quan avançaven, altres que et passaven a mig metre. Un infern. Evidentment el que un no podia era anar pel marge ja que seria tot un perill, però la gent no entenc que una moto de 125 no pot anar pel marge, i menys quan vas a 90 km/h. Van ser els pitjors moments que vam passar durant les dues setmanes amb Vespa.
Un cop arribats a Amposta, vam decidir canviar la ruta. Vam endinsar-nos cap a l'interior i deixar la N-340 i vam encertar-hi de ple. La carretera d'Amposta a Mora d'Ebre.
Són les vuit del matí, i sortim de la casa unifamiliar amb intenció de fer avui forces quilòmetres.. Cap cotxe pel camí, només el fred matiner de la província d'Albacete. Aviat arribem a Almansa.
Els molins de vent i els camps de vinyes ens acompanyen durant la primera part del trajecte.
Passat Almansa, ens decidim a recorrer l'interior de la Comunitat Valenciana i és aquí on segurament veiem els millors paisatges d'aquests tres dies. Ja m'havien comentat que l'interior de valència era bònic, pero mai m'ho hagués imaginat tan maco. Concretament el trajecte que estic parlant és el que va d'Almansa a Requena, la N-330.
Ara bé a mesura que anàvem fent, no sabiem si anavem direcció València i Castelló o bé, direcció Springfield. Sí, a Cofrentes, crec recordar, que ens vam trobar aquesta espectacular central tèrmica. Una pena que espatllés tot el paissatge de la zona, però l'energia que consumeixen els valencians d'algún lloc haurà de sortir!
Tant maco, tant maco, i només us ensenyo una central nuclear? Mireu, Mireu...
Sortida a les vuit del matí. Ens espera un bon dia i la Mosca ja està ben enllestida. Sembla que l'equipatge que portem estigui fet a mida, però no, són un parell de bosses que vam trobar a l'últim moment i que s'integren molt bé als portaequipatges. És dissabte i no hi ha gaires cotxes ni camions i això és d'agrair.
La primera parada la fem abans d'arribar a Lorca. Abans, hem passat per Vera, Cuevas de Almanzora i Los Lobos, poble que em recorda a unes de les millors cançons rockeres de l'Estat espanyol. El grup es diu Los Perros i la canço, Rockeros. I direu, que té que veure un perro amb un lobo? I et dic, i una mosca amb una vespa?
Com a la tornada erem tres pujant, vam poder fer uns vídeos. A continuació, Caravaca i la carretera de Lorca direcció cap a la Paca:
Per dinar, vam parar a Jumilla. Una ciutat gran, però on no existeix cap bar o restaurant per fer un menú. Fem voltes i més voltes a la ciutat i no trobem res. Ho trobem tot molt desèrtic. Recordem, però, que abans d'entrar al nucli urbà hi ha una gasolinera amb un bar-restaurant al costat. Alla ens hi quedem. I bé que vam fer! Quin dinar!
Estem unes dos hores més sobre la Mosca. Dubtem si quedar-nos a fer la nit a Yecla o bé arribar fins a Almansa. Aquí es troba l'Hotel de 3 estrelles on vaig passar una nit a l'anada, i vam voler canviar. Vam acabar un poble a pocs quilòmetres d'Almansa, Montealegre del Castillo! Tot un poble, amb varies historietes que explicar.
Només entrem al poble, observem que allà no passariem la nit, perquè no havia res de res. Decidim entrar a una gasolinera a preguntar si es trobava un hostal al poble. Bé, una gasolinera reconvertida en un menjador de casa. La propietària al seu sofa, amb la seva tauleta amb el mantell de ganxillo, la seva tele amb la seva telenovela...força peculiar. La señora ens diu que si, que hi ha un hostal pujant la carretera. Uns metres més enllà, el trobem. La propietaria del hostal ens comenta que està tot ple, però que tenen una casa a l'altra punta del poble on ens podem estar-hi. Ella agafa el seu cotxe, i nosaltres darrere a buscar la casa, o millor dit, una casa unifamiliar on totes les sales han estat reconvertides en habitacions. Curiós, si més no. Ara si, fem una bona i necessitada siesta.
Ens aixequem i decidim fer un volt per poble abans d'anar a sopar. A la plaça central del poble, la reunió d'avis que només parlen de futbol i de les persones extranyes que arriben a Montealegre. Quan ens endincem per un carreró, veiem a dos joves, un noi de 16 anys i una nena d'11 discutint-se energicament. I preguntareu, com saben les edats? En un poble, i més en aquest, tot sa sap!
En una porta d'un garatge s'oculta un internet café. Bé, de café no té res. És un parking amb 4 o 5 ordinadors on es troben dos avis prenent dues cerveces al mostrador i un parell de nois conectats al msn. M'assento al costat dels nois a veure una de les meves enfermetats, els resultats de la Supermanager Olímpica. El millor del dia, i potser del viatge, comença quan un dels avis (posem d'uns 80 anys) s'acosta a un dels nens (posem que té 16 anys) per preguntar-li per una nena. " Y oye....tu estás con esa chica?" li pregunta. El noi respon: "No, no, es demasiado joven para mi. Si tiene 11 años...!". I la frase de l'avi és: "Onze años...pero ya tiene las tetas bien puestas." Segurament explicat a través d'unes línies no és el mateix, però el moment va ser espectacular. Per recordar les proximes hores i per recordar-ho eternament en aquest blog. De la Supermanager, millor no parlar-ne. Com sempre.
Decidim anar a sopar a l'hostal on també hi ha bar, i sembla que allà es concentra tot el poble, en el bar de la cantonada. Sopem de conya i cap a la casa unifamiliar, a descansar, que demà més!
Arribats a Los Gallardos comencava la segona part de les vacances. Almeria amb Vespa! 900 kilòmetres en 12 dies. Platja, solete, soparets, mojitos, concerts, relax... i Vespa!
La primera platja que vam visitar va ser la del Algarrobico. Potser us sona el nom d'aquesta platja per el hotel ilegal que esta construit a peu de platja. Una barbaritat que porta anys portant cua. Evidentment ens anem a un extrem de la platja per tal de no veure cap totxo. És ple més d'Agost i no trobem gaire gent. Abans, vam pasar per los Muertos, i la munió de cotxes que hi havia ens va fer tirar enrrere. (A part dels 15 minuts a peu fins arribar a la platja). Vam trobar tranquilitat i la Mosca va trobar un ligue, una px blava de Madrid, com podeu veure a la foto. Altres platjes que vam visitar van ser la de las Negras, que se'ns va fer etern arribari. Potser vam tardar hora i mitja en arribar, i vam arribar ja rebentats. Masses kilòmetres amb vespa per anar a una platja. Així que vam decidir anar a platjes més pròximes, com la de Mójacar, on vam trobar forces windsurfistes.
Molta vida la vam fer al poble de Mojacar. A sobre d'aquestes línees podeu veure Mojacar Pueblo. És precios, potser un xic turístic pero que no perd el seu encant. Per sopar bé es pot anar a la Pizzeria Pulcinella que hi ha a la plaça central del poble. Pizza, Lambrusco, econòmic i unes vistes de la comarca espectaculars! Havent sopat es pot anar al Mojito Jazz Club, un bar a la part alta del poble amb unes taules (que son uns barrils de fusta) al carrer perfecte per pendre's uns mojitos a la fresca nit andalusa.
Dintre de la provincia d'Almeria, el trajecte més llarg el vam fer des de Los Gallardos fins a Aguadulce. Van ser uns 100 kilòmetres aproximadament passant per l'interior, per Tabernas. Per moments el trajecte es feia llarg, ja que vam atrevesar el Desierto de Tabernas on les rectes eren interminables. Destacar tb el trajecta d'Almeria capital a Aguadulce. 10 kilòmetres de carretera transitada però vistes espectaculars de la mar. Més d'un cotxe haurà patit un accident i haurà acabat dintre l'aigua.
Després de dormir com un rei a Almansa, surto a les 8:00h. Haig de creuar el poble i tinc una bona feinada per fer-ho ja que no hi ha cap rètol que m'indiqui la direcció cap a Yecla. Ara, el poble està inundat de rètols de publicitat. No sabré on haig d'anar si vull anar a Yecla, però el que si que sé, és on para el veterinari i el gimnàs del poble. En fi, després de perdrem 15 minuts pel poble aconsegueixo, intuint, agafar la N-3220 cap a Yecla.
Com cada dia, fa rasca. El que primer em trobo és el port d'Almansa. Bona carretera que passa per mig de boscos. Potser m'he creuat amb 10 cotxes pel camí. No més. Passo per Yecla a les 9.00h. i a Jumilla, el següent poble, arribo a les 10:00h i paro per esmorzar una megacanya de xocolata. Els avis del poble es concentren tots a la rotunda central del poble. Tots amb la seva gorra, camisa, i el bastó. Ah, i parlant de futbol.
Avui és el dia que arribo a destí i procuraré arribar a l'hora de dinar a los Gallardos. La moto va perfecta, i la ruta que haig d'agafar està clara. Sobre el mapa Almeria està ben aprop. Yecla - Jumilla - Calasparra - Caravaca - La Paca, fins a arribar a Lorca. El trajecte de La Paca a Lorca comença a ser molt sembla al desert d'Almeria. He passat de creuar un bosc ple de pins aquest mati a arribar a un paisatge semidesèrtic.
A Lorca arribo a la 13:00h. Esperant en un pasa a nivell, decideixo descansar 10 minuts. Em fa mal tot i vull arribar lo abans possible al poble, per llençar-me al sofa de casa. Una vegada travesso Lorca, tinc un dubte important. De cap manera vull agafar l'autovia que va fins a Àguilas. Al mapa surt que és l'única manera d'arribar-hi. Un cop a Àguilas, hauria de vorejar la costa fins a arribar a Mojácar. Fa dos anys vaig agafar aquesta autovia amb el cotxe, i seria un infern agafar-la ara amb la Mosca. Per sort, trobo una carretera paral·lela a l'autovia que més tard em portarà fins a Pulpí, el poble més al nord de la provincia d'Almeria. Aquí, només parar a la gasolinera i treurem el casc escolto els suroll de les xixarres. Ara ja sí, he arribat a Almeria. Faig la mítica coke i cap a Cuevas de Almanzora i Vera. A Vera arribo a les 14.30h. i a Los Gallarados finalment arribo a les 15.00h de la tarda. Em compro un sandwitch d'aquests embassats a la gasolinera, dels quals en sóc fan i a la mínima que me'l cruspeixo, comença la siesta. Avui he fet parades molt curtes: 4, de no més de 15 minuts.
A la tarda arribarà la Miss Black des de Aguadulce, per passar una setmana i mitja unes bones vacances. La Mosca, Cap de Gata, platja , comilones, cervesa, mojitos i Rock'n'roll!
Després de descansar durant tota la nit, vaig a buscar la Mosca al garatge de la casa de la propietària de la pensió. No hi ha res millor que pagar 12 € per una pensió amb parking inclòs! Surto a les 8:00 de Calaceite direcció Alcañiz, on faig la primera parada per esmorzar. Només han estat 40 minuts de trajecte, però és que hi ha una raó. La selecció espanyola de bàsquet juga el seu primer partit a les Olimpíades contra Grècia. Ja sabeu que no sóc molt fan de la selecció, però si que ho sóc del bàsquet, i també de Ricky Rubio i Rudy Fernández. Mentres veig l'espectacle que estan donant la Doble R aprofito per fotrem un megaentrepà de bacon. Al costat meu, un home amb una canya sobre la taula (i varies al cos) em comenta que la seva dona l'ha fotut fora de casa per veure el bàsquet. Falten 5 minuts perquè acabi el partit i decideixo marxa, ja que el matx està resolt des de fa estona.
Agafo la Vespa i decideixo tirar milles per recuperar el temps perdut, i és que he estat 1 hora i mitja parat. La carretera que va d'Alcañiz a Terol és espectacular. Recent asfaltada i cap cotxe. Primer, perquè és diumenge i segona, és clar, estic a Terol on la densitat de població potser és més baixa que a la cima de l'Everest. Avorrit d'anar per la mateixa carretera sempre, decideixo agafar un trencall durant uns kms. Un trencall sobre el mapa, ja que en realitat, el que faig és pujar el primer port de muntanya per una carretera de carros. 1400 metres d'alçada que primer pujo i després baixo. Segurament no era la millor opció agafar el trencall que comentava anteriorment, però els llocs per on passo i les vistes són impagables.
Una vegada finalitza el port, torno a agafar la carretera que em portarà fins a Terol City. Entre el partit de bàsquet i pujar el port de muntanya he perdut força temps, però ja sabeu que no tinc cap pressa per arribar a Almeria. Estic amb el dipòsit mig buit i necessito omplir-lo. De camí em trobo una gasolinera abandonada i una altre que es troba tancada. La següent, segons les indicacions, està a Terol. Hi arribo, però amb els collons fins d'alt. Ja gairebé s'estava a punt de fondre la bombeta de l'indicador de la reserva. Descanso 10 minuts. Faig una coke amb unes patates. És la 13:15h i no tinc gaire gaire gana així que decideixo tirar fins arribar a Landete. Aquí, em foto una hamburguesa que podria arribar al nivell de les del Frankfurt de la Plaça de la Vila de Badalona. Una vegada més, el poble està mort i tothom està al bar. Es veu que durant el cap de setmana hi ha hagut un festival de grups nacionals radicals, perroflautes, vaja. Fins ara, he fet 280 km, gairebé els mateixos que vaig fer durant tot el dia d'ahir.
Surto de Landete, el meu cul es troba bé i decideixo fer el màxim de kilòmetres possibles. Tayuelas-Sinarcas-Utiel-Requena. Aquí faig una aturada de 15 minuts. La Mosca descansa i el meu cul també. Són les 17h i ja començo ja està cansat. Torno a pujar sobre la moto, i continuu. Faig 1 hora més i torno a parar per descansar. Ara ja si que em fa molt mal el cul i ja no se com posar-me sobre la moto i a on posar els peus. 15 minuts més i cap abaix. Passo per Alcalá de Júcar un poble molt maco enmig duna petita vall per on s'arriba per unes corbes espectaculars. Molt maco però també bastants turistes i bastants autocars amb avis de l'incersso.
Arribo fins a Almansa.Són les 19:30h. i decideixo trobar una pensió, hostal, però no tinc sort. Abans, només entrar a la ciutat, veig un hotel de 3 estrelles. Entro i pregunto quan val passar la nit. 60 €! Automàticament li dic al recepcionista quin camí haig d agafar per anar a Yecla, el pròxim poble i a quant esta. Em diu que estar a 50 km, és a dir una hora més sobre la moto. Vaig cap a la moto per fer l'ultima hora del dia, però m'ho repenso. És tal el cansament que porto a sobre , que faig mitja volta, i decideixo pagar els 60€. Estic literalment mort després dels 500 km que he fet. Demà més!
A les 8.15h. del dissabte 9 d'Agost la Mosca està preparada per començar la seva primera aventura. Hi ha expectació quan poso les bosses en els portaequipatges. És aviat i durant la primera hora de trajecte, refresca i molt! Agafo la ronda de dalt i surto a Sant Feliu per després anar fins l'Alt Penedès per carretera travessant la ciutat de Martorell. Aquí em reben les vinyes i les masies (per no dir mansions) vinícoles. Arribo a Vilafranca on paro per esmorzar. He quedat amb en Carles, amic catalano-finès que fa temps que no veig, però té el mòbil apagat i finalment haig d'esmorzar sol. Un bon entrapà de pernil una coke i el diari AS. La Mosca esmorza super95 i ràpidament en ruta. Agafo la c-51 que ve a ser la paral·lela durant uns kms. de l'autopista AP-7 fins arribar a Valls. Estic content, ja que crec que he decidit agafar la millor carretera possible. Pocs cotxes, bona carretera, bones vistes...però encara refresca i això que vaig abrigat! Bé, porto una texana i un jersei. Només espero que surti aviat el sol, i és a partir del migdia quan aquest apareix i tant la Mosca com un servidor ho agraeixen.
Quan arribo a l'Alcover, em trobo que no tinc cap altre remei que agafar l'autovia que em portarà fins a Reus. Potser no ho he comentat abans, però aprofito ara, i és que un dels objectius d'arribar a Almeria és arribar-hi sense agafar ni autopistes i autovies. Doncs bé, el primer dia, i ja agafo l'autovia, però és que no tenia més remei, i només han estat 5 km.
És gairebé la 13.00h i arribo a Reus on intento buscar una terrassa per fer una cerveseta però m'ha estat impossible. M'he recorregut part del centre i tota una rambla i cap bar amb terrassa. Empipat decideixo marxar de Reus i fer la cerveseta en el següent poble: Riudecols, un poble petit, desert, on tota la vida es concentra en el bar del poble al costat de la carretera. Allà mi quedo a, per fi, fer la cerveseta, i prendre una mica el solete que ja fa una estona ha sortit.
Vaig bé de temps fins arribar a Calaceite, on ja tinc una habitació reservada a la pensió Aragón i decideixo dinar al següent poble, que és Falset, capital del Priorat. És curiós com tothom sap la capital del Priorat i potser no sap quina és la capital del Baix Ebre. És instantani: Priorat; Falset. Aquí em foto un bon plat combinat i com estic sol començo a escriure en el bloc de notes per tal de publicar les entrades posteriorment en aquest blog.
Dino, descanso, descansa la Mosca. Estem aproximadament a 100 km de Calaceite i és que calculant-ho, acabo de fer 200 km en 4 hores. 50 km per hora, sense cap pressa.
De camí a Calaceite paro a una gasolinera perduda al mig del no res. Quan estic apunt de marxar arriben dos cotxes carregats fins dalt. El conductor d'un dels cotxes baixa i es queda mirant la moto amb tot el seu equipatge. Em poso el casc, encenc la moto, dic adéu al gasolinero i al conductor que s'ha quedat mirant. No em dona temps de posar la segona marxa, que m'adono que he saludat a l'actor Sergi López. Li pregunto si ens podem fer una foto amb la moto i no té cap inconvenient. Està sorprès per la Vespa. Em pregunta si encara les fan i que li ha encantat. Alucina quan li dic que vaig cap a Almeria i després es parteix la caixa amb la matricula. En fi...un tio molt amable.
Reprenc el camí, i al cap d'uns minuts passa el cotxe de Sergi López pitant enèrgicament. Comentar també, per distreure'm una mica sobre la moto, que em fixo en la gent que m'avança. Hi ha gent que se'm queda mirant preguntant-se d'on ve aquest boig i a on anirà a parar.
Arribo a Calaceite a les 16:00h. El poble és petit i alçat a un turó. Trobo la pensió facilment ja que es troba a la mateixa carretera. En arribar només pensava en una cosa. Sí, ho heu esbrinat: siesta, un dels meus hobbies preferits. Una vegada em desperto, faig un vol pel poble. Resulta que és la festa major del poble i hi ha una festa pels menuts. També veig un escenari on es fan proves de so. Vaig pensar, mira, passaré més tard a veure el concertillo. Un cop sopat amb unes quantes estrelles al cos, vaig cap al concert. Abans però, les infinites orentes del poble han deixat un regal a la Mosca. Si a Barcelona em cago en tots els coloms que hi ha, a Terol em cago en les orentes. Una vegada al lloc on es farà el concert, em pregunto quin rollo serà. I resulta que és de reagge perroflàutic. Així que, com és tard, faig una cerveseta, que em va costar un euro, i me'n vaig cap a la pensió a descansar, que demà més!
360 kilòmetes - 9 hores - 17 litres
Agafo la Vespa i decideixo tirar milles per recuperar el temps perdut, i és que he estat 1 h
Arribo fins a Almansa.Són les 19:30h. i decideixo trobar una pensió, hostal, però no tinc sort. Abans, només entrar a la ciutat, veig un hotel de 3 estrelles. Entro i pregunto quan val passar la nit. 60 €! Automàticament li dic al recepcionista quin camí haig d agafar per anar a Yecla, el pròxim poble i a quant esta. Em diu que estar a 50 km, és a dir una hora més sobre la moto. Vaig cap a la moto per fer l'ultima hora del dia, però m'ho repenso. És tal el cansament que porto a sobre , que faig mitja volta, i decideixo pagar els 60€. Estic literalment mort després dels 500 km que he fet. Demà més!
