VII Hardcore Fest

A continuació podeu veure unes fotos de la VII Hardcore Fest, concretament, a la sortida de Masnou i arribant a Sant Fost passant per la Conreria.

Vespa i Rock'n'Roll!

La Mosca per la Cerdanya III

A continuació algunes fotos que vam fer durant les nostres sortides matinals per la Cerdanya.


Pujant per la carretera que va direcció al Puigmal:

Les plaques solars de Font Romeu.

Després de les intenses jornades, que millor una cervesa Cap d'Ona!

I per acabar, fotos de la tornada, passant per la interminable Collada de Toses i acabant i descansant a Ribes de Freser.

Vespa i Rock'n'Roll!

La Mosca per la Cerdanya II

Aquí el segon vídeo. Aquesta vegada és de la part catalana de la Cerdanya. La cançó és de Soulsavers i es titula Unbalanced Pieces de l'àlbum Broken. Potser si que se m'ha anat l'olla fent el mini-muntatge del vídeo, però aquest és el resultat:

Vespa i Rock'n'Roll!

La Mosca per la Cerdanya

A continuació podeu veure un vídeo d'una jornada per la Cerdanya. Aquesta vegada vam pujar fins les pistes de l'estació d'esquí de Puigmal. El vídeo està força mogut, però li donarem les culpes a la típica carretera d'alta montanya. Jeje! Ah, la canço pertany a The Black Heart Procession i es titula Not just words.

Vespa i Rock'n'roll!

La Perpignan Scooter Rally 2009

A continació podeu veure un vídeo de la Scooter Run que comentàvem que ens vam trobar prop de Perpignan. La cançó és una versió que fa Nouvelle Vague de la canço de Don't Go de Yazoo. Un hit dels 80!

LLàstima que al pujar el vídeo al Youtube perdi força la qualitat de imatge. Havia quedat bastant bé per ser un novato. Que hi farem....! Ens haurem de comprar una videocàmara com cal!

Vespa i Rock'n'Roll!

La Mosca per la France!

Aquest estiu la Mosca ha passat les vacances a la comarca de la Cerdanya. Aquesta entrada explicarà tot el trajecte per anar de Barcelona a un petit poble de la Cerdanya francesa. Tota una experiència que sempre quedarà en el record.

La Miss Black, la Mosca i un servidor segurament mai havíem fet una jornada tan llarga com la d'aquest dia. Un total de 7 hores en Vespa. I és que no vam optar per traçar una línia recta i fer el camí més curt.

Vam sortir de Barcelona a mig matí en direcció a l'Empordà, on teníem un dinar familiar. Vam aprofitar per fer la ruta que tant ens agrada. Mai em cansaré de dir que el tram de Caldes a Cassà és dels millors trams per fer amb moto, sense oblidar la costa del Maresme. Una vegada passat Girona es comença a notar el cansament, però dues paradetes per omplir el dipòsit i estirar les cames ens salven. En 3 hores arribem a destir. Aperitiu, dinar en un bon restaurant i més Mosca!

A les 17:00h teníem fixada l'hora de sortida cap a la Cerdanya. Des de l'Empordà hi ha dues opcions. O bé passar per Catalunya (Banyoles-Olot-Ripoll-Collada de Toses), o bé per la Catalunya Nord (Jonquera-Thur-Prades-Montlluís). Vam triar aquesta segona opció. Era la de més quilòmetres, però també la de menys durada i, sobretot, la més segura. Fer la Collada de Tosses al vespre podría ser una mica perillós. A més a més, els núvols amenaçadors es concentraven al vesant sud del Pirineu. Evidentment, no es veia la vessant nord, però les prediccions de meteocat.com (altament recomanable) van ser encertades i vam tenir un bon temps a la part francesa.

Doncs bé, el primer fet a remarcar va ser l'impressionant accident d'un camió en una rotonda prop de la Jonquera. Camions, i més camions es concentraven a la Jonquera. Gasolineres, i més gasolineres. Supermercats, i més supermercats. I sobretot, francesos. Espectacular el número de francesos que baixen de França expressament a comprar a la Jonquera i sobretot al que vam anomenar la Andorra-la Vella catalana, el Perthus. Si no hi heu estat...doncs no hi aneu. I menys, amb cotxe. Munió de gent, cotxes, carrets de compra, el caos concentrat en un carrer de 200 metres, de tot! No es podia avançar ni amb moto!

Passat el caos, i ja en territori francès, baixem tot el que havíem pujat. Són els primers moments de la Mosca per França. Evidentment, portem un mapa imprès de Google Maps (altra pàgina imprescindible per sortir a fer qualsevol ruta desconeguda) però no especificava gaire les poblacions on teníem que passar. Moltes vegades t'havies de guiar per la intuició ja que no està molt ben senyalitzat. Això, o potser erem nosaltres que no teníem ni idea de francès?

Prop de Thur ens vam trobar la sorpresa de la jornada i que podeu veure en les imatges. Ens vam topar amb una scooter-run. 60-70 vespes, sense exagerar, que es trobaven concentrades a Perpignan feien les seva sortida. Els vam acompanyar durant uns quilòmetres fins i tot ens vam desviar de la nostra ruta. Ens hagués agradat continuar, però el rellotge manava.

Després de la scooter-run, a Bouleternère, la Mosca demanava uns litres de cervesa. Vam parar en una gasolinera d'aquestes on no hi ha personal, on tot va a través de targeta de crèdit. Cap de les meves tres targetes va funcionar. Per sort, la targeta de la Miss Black, la segona, perquè la primera tampoc va funcionar, ens va salvar pels pèls, ja que el dipòsit estava buit buit. Tot i això, arribats de vacances vam comprovar que ens van cobrar primer 70 eur i després 7 eur. Evidentment, 70 eur de gasolina no cap en una Vespa. Vaja, ni Vespa, ni Harley, ni BMW. Per sort, es va poder retornar el càrrec sense més conseqüències.

Una vegada passat Prades, comença el tram més divertit del dia. Puja el Pirineu. La carretera canvia totalment. Fa pujada i més pujada. Ens endinsem per una vall i miràvem cap adalt, on havíem d'arribar i ho veiem tot negre. Molt negre. Convençuts que en el cim estava plovent.

Torna el cansament. Portem 3 hores sobre la moto (més les 3 d'aquest matí) i gairebé sense posar peu a terra. Fem una parada de 10 minuts a Vilafranca del Conflent, poble emmurellat molt bonic. Ens agradaria haver visitat el poble, però només ens donava temps per fer quatre fotos a les muralles a la vora del riu.

Semblava que el cel s'anava aclarint, però la foscor ja anava venint. Eren aproximadament les 8 del vespre quan estàvem en plena ascensió. Corbes i més corbes. De tercera a segona, de tercera a segona. La fi mai arribava. Esgotats. La Mosca encara més esgotada, tot i que va mantenir el tipus i es va comportar de puta mare després de tot el tute.

No he parlat del trànsit perquè bàsicament no hi havia. Només ens creuàvem amb furgonetes i caravanes que ens pitaven i ens donaven ànims en arribar. I és que els necesitàvem, perquè anar 20-40 km/h el camí es feia interminable.

Ja veia la fi quan arribem a Montlluís. Sabia exactament els quilòmetres que falten per arribar a la nostra destinació. Eren les 20:30h. i feia molt de fred. Només es percevia la llum si miraves cap a Andorra. El sol havia desaparegut. Però després de tantes hores sobre la Mosca, que són uns minuts més?

L'hora d'arribada estava prevista a les 21:00h. I així va ser. Va ser arribar al poble, girar la clau piaggio i escoltar el campanar tocant les nou. Repte aconseguit! 7 hores sobre una Vespa px125 no es fa cada dia i s'ha de celebrar obrint una cerveseta que sap a glòria. La cervesa va ser beguda de peu ja que el meu cul era un poema. Quin dolor! Brutal!

La següent entrada anirà sobre la setmana que ha passat la Mosca per la Cerdanya.

La Mosca per l'Alt Empordà (2)

Aquesta segona jornada la Mosca va visitar tot el Cap de Creus i de baixada, ja a la tarda, cap a Barcelona, va fer una variant passant per Calonge i Sant Feliu de Guixols.

Pel mati, després d'haver esmorzat, la Vespa i un servidor tenen un destí: el Cap de Creus. El Parc Natural del Cap de Creus es troba a la part més al nord-est de Catalunya. A continuació us adjunto el mapa de la ruta que vaig seguir.

Vaig començar per la població de Roses, on vaig anar de punta a punta del poble. Més tard vaig sortir, i vaig pujar el port direcció Cadaqués. La vegetació és bàsicament de matolls. Pocs arbres hi ha en tot el parc. La famosa Tramuntana? O el terreny que és tot de pedra? No ho sé. No sóc pas biòleg. Abans d'arribar a Cadaqués vaig desviar-me per una carretera secundaria per arribar fins a una base militar on ja et prohibeixen el pas. Vaig estar dubtant, en si continuar o no, i al final vaig fer mitja volta i vaig baixar cap a Cadaqués.

Una vegada arribats a Cadaqués, em va sorprendre la gentada que hi havia. Potser era perquè era diumenge, potser perquè era ple més de juliol o bé la combinació de les dues coses. M'ho esperava més tranquil, però vaig trobar la tranquil·litat a Port Lligat, on es troba la casa Dalí.

Més tard, vaig agafar la carretera que va cap el Cap de Creus.

La ruta continuava fins acabar a Llançà. Puja altre vegada el port, i canvia de direcció, per començar a fer una baixada molt maca amb una carretera estreta on enmig del no res es trobaven petits camps de vinyes. La fi arriba a Llançà que sobre el mapa es veu molt pròxim, però deu ni do si està lluny.

Sobre les 4 de la tarda aproximadament vaig començar el viatge de tornada cap a Barcelona. La improvització em va acabar matant. Vaig decidir canviar el trajecte, i una vegada arribats a la Bisbal, vaig decidir anar cap a la costa. Carretera d'infinites corbes es fins arribar a Calonge i més tard Sant Feliu. Amb el cel amenaçant pluja, haig de triar entre fer les corbes de Tossa o bé tornar a tirar cap a l'interior, cap a Llagostera i Caldes de Malavella. Vaig decidir tirar cap a Llagostera amb la sorpresa que vaig acabar fent uns quilòmetres per autovia, cosa que no m'agrada gens. Vaig tornar a agafar la ruta principal: N-II i cap a Barcelona. Dubtava si havia pres la decisió correcte. Ara que estic a casa, i mirant el google maps, les dues opcions comportaven la mateixa durada. I dic durada, perquè el tram final, la costa del maresme, se'm va fer etern. Quin dolor d'esquena...de cul...d'esquena...de braços...! 4 hores seguides sobre la moto sense gairebé parar i amb els quilòmetres acomulats del matí. A més a més, tots els domingueros (com si jo no ho sigués!) tornant a casa després d'un dia de platja. Mai més torno a improvitzar una ruta. Google maps s'ha de visitar més sovint! "És el futuro" com diu algú.

I fins aquí la sortida de cap de setmana. Aquesta ha estat un escalfament per la següent sortida a lo grande: La Vespa per la Cerdanya!

La Mosca per l'Alt Empordà (1)

Aquesta vegada la Mosca ha passat un cap de setmana a l'Alt Empordà, visitant poblacions com Figueres, Roses, Cadaqués, Llança i arribant fins el mateix Cap de Creus.

A les 9:00 d'un dissabte sortia cap a l'Empordà. M'esperaven 146 kilòmetres segons la ruta que havia planejat. La duració? No vaig planejar-me cap hora d'arribada. Sabia que el trajecte, tot per carreteres comarcals i nacionals (recordeu que a la Mosca no li agraden ni les autopistes ni les autovies), es podria fer en 3 hores i 30 minuts o 4 hores.

El dia acompanyava. Va començar la jornada amb núvols, però a mesura que feia la bonica costa del Maresme (ull! No és conya! És maca!), començava a sortir el sol. Passat Pineda, continuu la nacional direcció Girona. Deixo la costa. Arribo fins a Caldes de Malavella, poble conegut també per ser la seu de Vichy Catalan. Aquí faig una parada de 30 minuts per esmorzar al bar de la Plaça de la Vila. Un entrepà de llom, cerveceta, l'AS i una tapa d'amanida espectacular! Igual que Barcelona ciutat!

Continuu la meva ruta, passant per Cassà i passant per l'est de Girona. El pitjor tram és des de Girona a Figueres. Uns 30 km per la N-II. Aborridot que diria en Tomàs Molina i amb forces cotxes. Finalment arribo a Figueres, poble on mai abans havia visitat. La Mosca i un servidor visitem el Museu Dalí. Fins aquí el trajecte fins arribar a l'Alt Empordà. Han estat 4 hores (esmorzar inclòs) i un dipòsit sencer.

Per la tarda vaig decidir fer una ruta per la part Nord dels Aiguamolls de l'Empordà. Perquè us feu una idea, la part superior es troba dins un triangle format per les poblacions de Marzà, Roses i Castelló d'Empúries. Aquest últim poble és espectacular. Potser el més maco de tota la comarca. Adalt teniu una foto del safareig de Castelló a la sortida/entrada del poble. A continuació us adjunto un vídeo amb la música d'Alela Diane perquè us feu a la idea el paisatge dels aiguamolls. Carretera estreta, camps i més camps, masies i bestiar.

Demà us explicaré la visita al Cap de Creus i la tornada cap a Barcelona.

La Mosca a l'Alt Empordà!

Aquest cap de setmana la Mosca visitarà l'Alt Empordà. Visites a Cap de Creus, Figueres, Cadaqués,...