La Mosca per l'Alt Empordà (2)

Aquesta segona jornada la Mosca va visitar tot el Cap de Creus i de baixada, ja a la tarda, cap a Barcelona, va fer una variant passant per Calonge i Sant Feliu de Guixols.

Pel mati, després d'haver esmorzat, la Vespa i un servidor tenen un destí: el Cap de Creus. El Parc Natural del Cap de Creus es troba a la part més al nord-est de Catalunya. A continuació us adjunto el mapa de la ruta que vaig seguir.

Vaig començar per la població de Roses, on vaig anar de punta a punta del poble. Més tard vaig sortir, i vaig pujar el port direcció Cadaqués. La vegetació és bàsicament de matolls. Pocs arbres hi ha en tot el parc. La famosa Tramuntana? O el terreny que és tot de pedra? No ho sé. No sóc pas biòleg. Abans d'arribar a Cadaqués vaig desviar-me per una carretera secundaria per arribar fins a una base militar on ja et prohibeixen el pas. Vaig estar dubtant, en si continuar o no, i al final vaig fer mitja volta i vaig baixar cap a Cadaqués.

Una vegada arribats a Cadaqués, em va sorprendre la gentada que hi havia. Potser era perquè era diumenge, potser perquè era ple més de juliol o bé la combinació de les dues coses. M'ho esperava més tranquil, però vaig trobar la tranquil·litat a Port Lligat, on es troba la casa Dalí.

Més tard, vaig agafar la carretera que va cap el Cap de Creus.

La ruta continuava fins acabar a Llançà. Puja altre vegada el port, i canvia de direcció, per començar a fer una baixada molt maca amb una carretera estreta on enmig del no res es trobaven petits camps de vinyes. La fi arriba a Llançà que sobre el mapa es veu molt pròxim, però deu ni do si està lluny.

Sobre les 4 de la tarda aproximadament vaig començar el viatge de tornada cap a Barcelona. La improvització em va acabar matant. Vaig decidir canviar el trajecte, i una vegada arribats a la Bisbal, vaig decidir anar cap a la costa. Carretera d'infinites corbes es fins arribar a Calonge i més tard Sant Feliu. Amb el cel amenaçant pluja, haig de triar entre fer les corbes de Tossa o bé tornar a tirar cap a l'interior, cap a Llagostera i Caldes de Malavella. Vaig decidir tirar cap a Llagostera amb la sorpresa que vaig acabar fent uns quilòmetres per autovia, cosa que no m'agrada gens. Vaig tornar a agafar la ruta principal: N-II i cap a Barcelona. Dubtava si havia pres la decisió correcte. Ara que estic a casa, i mirant el google maps, les dues opcions comportaven la mateixa durada. I dic durada, perquè el tram final, la costa del maresme, se'm va fer etern. Quin dolor d'esquena...de cul...d'esquena...de braços...! 4 hores seguides sobre la moto sense gairebé parar i amb els quilòmetres acomulats del matí. A més a més, tots els domingueros (com si jo no ho sigués!) tornant a casa després d'un dia de platja. Mai més torno a improvitzar una ruta. Google maps s'ha de visitar més sovint! "És el futuro" com diu algú.

I fins aquí la sortida de cap de setmana. Aquesta ha estat un escalfament per la següent sortida a lo grande: La Vespa per la Cerdanya!