TORNADA. DIA 1: Los Gallardos - Montealegre del Castillo

290 quilòmetres

7 hores

15 litres de gasolina

Sortida a les vuit del matí. Ens espera un bon dia i la Mosca ja està ben enllestida. Sembla que l'equipatge que portem estigui fet a mida, però no, són un parell de bosses que vam trobar a l'últim moment i que s'integren molt bé als portaequipatges. És dissabte i no hi ha gaires cotxes ni camions i això és d'agrair.

La primera parada la fem abans d'arribar a Lorca. Abans, hem passat per Vera, Cuevas de Almanzora i Los Lobos, poble que em recorda a unes de les millors cançons rockeres de l'Estat espanyol. El grup es diu Los Perros i la canço, Rockeros. I direu, que té que veure un perro amb un lobo? I et dic, i una mosca amb una vespa?

Com a la tornada erem tres pujant, vam poder fer uns vídeos. A continuació, Caravaca i la carretera de Lorca direcció cap a la Paca:

Per dinar, vam parar a Jumilla. Una ciutat gran, però on no existeix cap bar o restaurant per fer un menú. Fem voltes i més voltes a la ciutat i no trobem res. Ho trobem tot molt desèrtic. Recordem, però, que abans d'entrar al nucli urbà hi ha una gasolinera amb un bar-restaurant al costat. Alla ens hi quedem. I bé que vam fer! Quin dinar!

Estem unes dos hores més sobre la Mosca. Dubtem si quedar-nos a fer la nit a Yecla o bé arribar fins a Almansa. Aquí es troba l'Hotel de 3 estrelles on vaig passar una nit a l'anada, i vam voler canviar. Vam acabar un poble a pocs quilòmetres d'Almansa, Montealegre del Castillo! Tot un poble, amb varies historietes que explicar.

Només entrem al poble, observem que allà no passariem la nit, perquè no havia res de res. Decidim entrar a una gasolinera a preguntar si es trobava un hostal al poble. Bé, una gasolinera reconvertida en un menjador de casa. La propietària al seu sofa, amb la seva tauleta amb el mantell de ganxillo, la seva tele amb la seva telenovela...força peculiar. La señora ens diu que si, que hi ha un hostal pujant la carretera. Uns metres més enllà, el trobem. La propietaria del hostal ens comenta que està tot ple, però que tenen una casa a l'altra punta del poble on ens podem estar-hi. Ella agafa el seu cotxe, i nosaltres darrere a buscar la casa, o millor dit, una casa unifamiliar on totes les sales han estat reconvertides en habitacions. Curiós, si més no. Ara si, fem una bona i necessitada siesta.

Ens aixequem i decidim fer un volt per poble abans d'anar a sopar. A la plaça central del poble, la reunió d'avis que només parlen de futbol i de les persones extranyes que arriben a Montealegre. Quan ens endincem per un carreró, veiem a dos joves, un noi de 16 anys i una nena d'11 discutint-se energicament. I preguntareu, com saben les edats? En un poble, i més en aquest, tot sa sap!

En una porta d'un garatge s'oculta un internet café. Bé, de café no té res. És un parking amb 4 o 5 ordinadors on es troben dos avis prenent dues cerveces al mostrador i un parell de nois conectats al msn. M'assento al costat dels nois a veure una de les meves enfermetats, els resultats de la Supermanager Olímpica. El millor del dia, i potser del viatge, comença quan un dels avis (posem d'uns 80 anys) s'acosta a un dels nens (posem que té 16 anys) per preguntar-li per una nena. " Y oye....tu estás con esa chica?" li pregunta. El noi respon: "No, no, es demasiado joven para mi. Si tiene 11 años...!". I la frase de l'avi és: "Onze años...pero ya tiene las tetas bien puestas." Segurament explicat a través d'unes línies no és el mateix, però el moment va ser espectacular. Per recordar les proximes hores i per recordar-ho eternament en aquest blog. De la Supermanager, millor no parlar-ne. Com sempre.

Decidim anar a sopar a l'hostal on també hi ha bar, i sembla que allà es concentra tot el poble, en el bar de la cantonada. Sopem de conya i cap a la casa unifamiliar, a descansar, que demà més!