DIA 1: Barcelona - Calaceite

5 hores - 303 kilòmetres - 15 litres de gasolina

A les 8.15h. del dissabte 9 d'Agost la Mosca està preparada per començar la seva primera aventura. Hi ha expectació quan poso les bosses en els portaequipatges. És aviat i durant la primera hora de trajecte, refresca i molt! Agafo la ronda de dalt i surto a Sant Feliu per després anar fins l'Alt Penedès per carretera travessant la ciutat de Martorell. Aquí em reben les vinyes i les masies (per no dir mansions) vinícoles. Arribo a Vilafranca on paro per esmorzar. He quedat amb en Carles, amic catalano-finès que fa temps que no veig, però té el mòbil apagat i finalment haig d'esmorzar sol. Un bon entrapà de pernil una coke i el diari AS. La Mosca esmorza super95 i ràpidament en ruta. Agafo la c-51 que ve a ser la paral·lela durant uns kms. de l'autopista AP-7 fins arribar a Valls. Estic content, ja que crec que he decidit agafar la millor carretera possible. Pocs cotxes, bona carretera, bones vistes...però encara refresca i això que vaig abrigat! Bé, porto una texana i un jersei. Només espero que surti aviat el sol, i és a partir del migdia quan aquest apareix i tant la Mosca com un servidor ho agraeixen.

Quan arribo a l'Alcover, em trobo que no tinc cap altre remei que agafar l'autovia que em portarà fins a Reus. Potser no ho he comentat abans, però aprofito ara, i és que un dels objectius d'arribar a Almeria és arribar-hi sense agafar ni autopistes i autovies. Doncs bé, el primer dia, i ja agafo l'autovia, però és que no tenia més remei, i només han estat 5 km.

És gairebé la 13.00h i arribo a Reus on intento buscar una terrassa per fer una cerveseta però m'ha estat impossible. M'he recorregut part del centre i tota una rambla i cap bar amb terrassa. Empipat decideixo marxar de Reus i fer la cerveseta en el següent poble: Riudecols, un poble petit, desert, on tota la vida es concentra en el bar del poble al costat de la carretera. Allà mi quedo a, per fi, fer la cerveseta, i prendre una mica el solete que ja fa una estona ha sortit.

Vaig bé de temps fins arribar a Calaceite, on ja tinc una habitació reservada a la pensió Aragón i decideixo dinar al següent poble, que és Falset, capital del Priorat. És curiós com tothom sap la capital del Priorat i potser no sap quina és la capital del Baix Ebre. És instantani: Priorat; Falset. Aquí em foto un bon plat combinat i com estic sol començo a escriure en el bloc de notes per tal de publicar les entrades posteriorment en aquest blog.

Dino, descanso, descansa la Mosca. Estem aproximadament a 100 km de Calaceite i és que calculant-ho, acabo de fer 200 km en 4 hores. 50 km per hora, sense cap pressa.

De camí a Calaceite paro a una gasolinera perduda al mig del no res. Quan estic apunt de marxar arriben dos cotxes carregats fins dalt. El conductor d'un dels cotxes baixa i es queda mirant la moto amb tot el seu equipatge. Em poso el casc, encenc la moto, dic adéu al gasolinero i al conductor que s'ha quedat mirant. No em dona temps de posar la segona marxa, que m'adono que he saludat a l'actor Sergi López. Li pregunto si ens podem fer una foto amb la moto i no té cap inconvenient. Està sorprès per la Vespa. Em pregunta si encara les fan i que li ha encantat. Alucina quan li dic que vaig cap a Almeria i després es parteix la caixa amb la matricula. En fi...un tio molt amable.

Reprenc el camí, i al cap d'uns minuts passa el cotxe de Sergi López pitant enèrgicament. Comentar també, per distreure'm una mica sobre la moto, que em fixo en la gent que m'avança. Hi ha gent que se'm queda mirant preguntant-se d'on ve aquest boig i a on anirà a parar.

Arribo a Calaceite a les 16:00h. El poble és petit i alçat a un turó. Trobo la pensió facilment ja que es troba a la mateixa carretera. En arribar només pensava en una cosa. Sí, ho heu esbrinat: siesta, un dels meus hobbies preferits. Una vegada em desperto, faig un vol pel poble. Resulta que és la festa major del poble i hi ha una festa pels menuts. També veig un escenari on es fan proves de so. Vaig pensar, mira, passaré més tard a veure el concertillo. Un cop sopat amb unes quantes estrelles al cos, vaig cap al concert. Abans però, les infinites orentes del poble han deixat un regal a la Mosca. Si a Barcelona em cago en tots els coloms que hi ha, a Terol em cago en les orentes. Una vegada al lloc on es farà el concert, em pregunto quin rollo serà. I resulta que és de reagge perroflàutic. Així que, com és tard, faig una cerveseta, que em va costar un euro, i me'n vaig cap a la pensió a descansar, que demà més!